HISTÒRIA DE LA RELIGIÓ

Hinduisme:

En l’Hinduisme no hi trobarem un fundador o un origen clarament determinats, com en altres religions, més aviat ens farà l’efecte d’un conjunt bigarrat de cultes, costums, idees i aspiracions espirituals molt diverses.

Fa uns 3.500 anys, els aris provinents del nord o centre d’Europa, envaeixen l’Índia. Sotmeten els seus habitants, i introdueixen també la seva religió. En la religió dels aris es donava culte a un conjunt de déus, que eren manifestacions de la naturalesa. La coneixem gràcies als llibres dels Vedes.

Aquestes diverses aportacions religioses no es van excloure mútuament, sinó que es van barrejar formant la base d’aquest conjunt religiós de l’Índia, que va anar desenvolupant-se d’una forma complexa.

Judaisme:

El judaisme és la més antiga de les tres religions monoteistes i l’origen tant del cristianisme com de l’islam. La seva creença central es la fe en un sol déu, creador de tot el món, transcendent, i etern, que ho veu i ho coneix tot, que ha revelat la seva llei, la Torà al poble jueu i que ha elegit per ser llum i exemple de tota la humanitat.

Cristianisme:

Església va començar 40 dies després de la resurrecció de Jesús Crist (35 dC). Jesús havia promès que edificaria la seva església (Mateu 16:18), i amb la vinguda de l’Esperit Sant el dia de Pentecosta (fets 2:1-4), l’església (la “assemblea dels apartats”) s’inicia oficialment. Tres mil persones van respondre els sermó de Pere aquell dia i van decidir seguir a Crist.

Budisme:

El moviment religiós que porta el nom de Budisme va néixer fa uns 2.500 anys, en un indret de reforma de l’Hinduisme. El seu fundador fou Siddharta Gautama, que rebé el nom de “Buda”, l’il·luminat, i va viure en el segle VI a. C. Aquest moviment espiritual s’estengué per una gran part de l’Àsia, especialment, però, fora de l’Índia, on havia nascut. Avui ha trobat alguns seguidors o simpatitzants en el món occidental.

   

Islam:

L’islam va sorgir el s7 dc. A la península aràbica la meca si troba un santuari que es diu el santuari de Kaaba on els àrabs veneraven la pedra negre, que era un meteorit, considerat sagrat per moltes tribus. El àrabs eren politeistes, creien en esperits invisibles i en forces de la naturalesa. Estaven organitzats en tribus i les dones ocupaven una situació d’inferioritat a l’home, i els homes tenien més d’una dona i tots els àrabs utilitzaven la mateixa llengua, però les tribus no tenien cap unitat i freqüentment s’enfrontaven entre elles.

La religió islàmica va ser fundada pel profeta Muhammad, és a dir Mahoma. Mahoma va néixer a la meca el 571 dc, va tenir una infància pobre i quan tenia 25 anys, es va casar amb una viuda molt rica. Als 40 anys es va retirar a meditar en una cova a les afores d la meca, se li va aparèixer l’arcàngel Gabriel. Des d’aquell moment fins que va morir, Mahoma es va dedicar a transmetre el que Déu li havia transmès per boca d’arcàngel. Els seus seguidors van escriure el llibre sagrat dels musulmans.

Els àrabs més rics van planejar el seu assassinat, l’any 622 va fugir de la Meca i va anar a Media perquè no l’assassinessin. Aquest dia és quan comença el calendari musulmà. Es va refugiar a Medina i va formar la primera comunitat islàmica i el designen califa (cap civil i religiós). Desprès s’estableix una guerra entre la Meca i Medina, guanya Medina. Per tant, guanya l’islam. Estarà sota control dels musulmans de tot Aràbia.