Hinduisme:
COSTUMS:
Es constum entre els indus saludarse dient
namaste i unint les mans davant del pit, sota les galtes, una altre mostra
d’efecte és donar-se les mans o abraçar-se (considerades impropias entre l’home
i la dona, no passa el mateix amb les persones del mateix sexe), és normal
veure dos homes donant-se la mà, i caminar agafats de la mà.
Alguns gestos tenen aquí un significat
diferent que a occident. Per dir que “si” sonriuen i mouen el cap d’un costat a
l’altre, com aquí diem que “no”. Moure el cap ràpidament de costat a costat,
significa que la persona compren el que li estàs dient.
Casaments:
La majoria de els casaments son arreclat
per les familias dels nuvis, entre persones de la mateixa casta, i d’un nivell
social i econòmic similar. Consideren que l’amor s’urgeix després del
matrimoni, cuan la parella a sigut ben seleccionada.
El matrimoni és una cerimònia tradicional
on les novies es vesteixen bellament amb adorns d’or i plata, un sacerdot
formalitza la unió, es realitzen ritus tradicionals, es fan focs artificials,
els novios intercanvien anells i la família del nuvi dona la benvinguda a la
novia, la que serà a partir d’aquell moment la nova família.
Els indis son majoritàriament vegetarians,
no acostumen a menjar carn de vaca, perquè és sagrada. Els indus son molt
pacífics, no hi ha violència y els robatoris son poc freqüents. En els morts
els incineren i les cendres les tiren a un riu.
Tradicionalment la mà dreta és considerada
la mà neta i la esquerra no, per menjar i saludar utilitzen la dreta.
La majoria de les dones de l’Índia porten
una peça de roba anomenada Sari, és la típica roba nacional i un extrem de la
tela es col·loca al voltant de la cintura. El Sari es de seda o de un cotó molt
fí, amb colors brillant i bonics brodats. Pot ser de un sol color o adornat amb
flors, o brodat amb fils dorats i estar descorat amb borles.
Desde fa cinc milenis les dones indies han
seduït a visitants de regnes llunyants, fen servir aquests vetits.
Tika:
La tija o bindi és un
adorn tradicional de les dones, originalment era un petit punt vermell al
front, segons la llegenda el vermell es el color de la sang, dont de vida i
energía. Avui en dia es fa servir com a simbol de les dones casades o
compromeses. Pot tenir moltes formes i colors, pot ser del color del sari o del
vestit, en forma de llàgrima, de diamant o de cercle.
Turbants:
Es molt comú veure a
homes que porten un gran turbant. Els que es vesteixen així son els Sikhs, una
de les religions d’Índia (4% de la población).
A l’Índia s’escalonen
festivitats i celebracions de la multitud de religions que conviuen en
aquest enorme territori. Aquestes son les festes més important:
Holi: Aquesta festa hindú culmina amb la lluna plena del
mes de març. És molt vistosa pel costum de llançar-se pólvores i líquids de
colors entre la gent. També s’encenen fogueres en les quals es veu molt
alcohol. És una festa molt vistosa, colorista i divertida, que atreu gran
quantitat de turistes a l’Índia.
Sikh: Els sikh celebren determinades dates del seu
calendari com:
La instauració del llibre sagrat, el Guru
Granth Sahib.
El naixement del Guru Nanak i del Guru
Gobind Singh.
Els martiris dels gurus Arian Dev, Tegh
Bahadur i les Sahibzades (les filles de Gobind Singh)
També commemoren:
La mort i el naixement dels deu gurus
durant les festes denominades Gurupurabs.
Algunes dates clau relacionades amb el seu
llibre sagrat.
Una altre festa important és el festival
guerrer anual Holla Majolla, en què representen parades militars i batalles.
Durant l’últim festival celebrat, es van veure personatges vestits de manera
bastant peculiar. Atragué poderosament l’atenció de fotògrafs, turistes i
curiosos en guerrer major sikh abillat amb un turbant confeccionat amb una tela
de 425 metres de llarg com a part del seu informe.
Janmasthami: La festa hindú de hanmashtami se celebra per
commemorar el naixement de Kishna. Es fan petites casetes amb reprentacions del
Krishna de nen i se celebra un gran banquet.
Oli: Dues vegades l’any, a més, entre març i abril i
entre setembre i octubre, els jaines inicien un període que dura nou dies que
rep el nom d’oli, en el qual guarden un semidejuni (només fan un àpat al dia).
Navaratri: Festa hindú de les nou nits dedicades a la Deessa
en diferents formes, al nord de l’Índia es denomina Durga puja. És la festa més
popular i simbolitza la victòria del bé sobre el mal.
Mahavira jayanti: Una de les festivitats
jainistes més importants és la que celebren el dia de la mort de Mahavira, el
Mahavira jayanti. En aquesta festivitat s’escolta el missatge de Mahavira
perquè els fidels puguin seguir el seu exemple i ensenyaments. Aquest dia, es
banya cerimonialment la imatge de Mahavira i es penja una forqueta.
Diwali: El diwali o dipawali commemora les victòries de
Krishna i Rama sobre les forces del mal. A més, es considera que és la festa de
la bona ventura. S’hi encenen llums per tot arreu i es dipositen petits
vaixells de paper en els rius perquè els arrossegui el corrent.
Paryusana
parva: Una altre celebració
jainista de gran rellevància és el paryusana parva, que dura vuit dies. Els
jaines també celebren el diwali, principal festivitat de l’Índia i segona en
importància, després del paryusana parva, per al judaisme. Durant aquesta festa
celebren el moksha de Mahavira (el seu alliberament espiritual).
Shivaratri: Festa de la nit de Shiva, celebrada en honor
d’aquest Déu, es fa una nit de dejuni i vigília amb meditació i pregàries i
l’endemà se celebra un gran àpat.
Jñana panchami: Quan conclou aquesta celebració comença l’Any Nou,
una ocasió especial per felicitar i celebrar entre els jaines. El cinquè dia de
l’Any Nou es coneix com el jñana panchami o dia del coneixement, quan els
textos sagrats es veneren amb devoció.
Maunagiyaras: Durant
novembre-desembre celebren el maunagiyares un dia de silenci complet i dejuni,
en el qual mediten i dirigeixen el pensament cap als éssers sants del jainisme.
NORMES:
- Les vaques son
sagrades, no es poden picar, ni molestar.
- Les viudes no
es poden tornar a casar.
- Has de
banyar-te en el Ganges per purificar-te.
- Al morir has
de ser incinerat.
- Esta prohibit
menjar animal
- La major
riquesa espiritual està per sobre de la material.
COSTUMS:
La circumcisió: es considera jueu aquell que neix de mare
jueva o bé es converteix al judaisme. El nen jueu és circumcidat al viutè dia
del seu naixement, i en aquest rep el nom.
El bar-mitzah: el noi jueu es considera responsable de la seva
vida religiosa a partir del moment de la celebració d’aquesta festa, que té
lloc el dissabte següent d’haver complert tretze anys. Consisteix en la lectura
d’un fragment de la Bíblia jueva i la composició dels filacteris.
La pregària: l’home jueu prega tres vegades al dia (matí,
tarda i vespre), a casa seva o a la sinagoga. Quan prega ho fa amb el cap
obert, fins i tot, habitualment els jueus religiosos porten al cap el “kippà”.
A la porta de les cases hi ha la “mezuzà”, que conté la pregària del Xemà.
Així, quan hi passen, recorden les obligacions envers Déu.
Els preceptes: els jueus tenen 613 manaments que toquen tots
els aspectes de una societat jueva.
El koxer: entre els 613 manaments n’hi ha una sèrie
sobre els aliments. Hi ha aliments purs i aliments impurs (per exemple la carn
de porc o el marisc)
El dissabte: és la festa religiosa més fonamental per als
jueus. Recorda la creació del món i l’alliberament d’Egipte. consisteix en un
dia de repòs absolut que comença el divendres al captard i acaba el dissabte
també al captard. Durant la jornada s’asisteix a les celebracions de la
sinagoga i, a casa, es fan els àpats familiars amb pregàries rituals dirigides
pel pare de família.
El matrimoni: és considerat una aliança sagrada
i en la seva celebració hi ha els ritus característics de col·locar la parella
sota un tàlem, que representa la futura llar, i el trencament d’un vas amb el
peu per part del nuvi, en record de la destrucció del temple de Jerusalem i com
a referència dels temps difícils.
La mort: la cerimònia d’enterrament és senzilla, i va
seguida d’una setmana de dol familiar. L’esperança en al vida eterna i en la
resurrecció queda, en el Judaisme, en un segon terme. Hi ah mées preocupació
per l’obediència de Déu en la vida present
FESTES:
El xabbat (dissabte)
és el descans setmanal que comença la nit del divendres i acaba la nit del
dissabte, on se celebra la creació de déu, i es commemora el descans de déu per
a contemplar la creació. durant el xabbat no es pot realitzar cap feina. les
diverses definicions de què constitueix una "feina" (melakhà) varien
de denominació en denominació. els jueus ortodoxos, per exemple, no condueixen
ni encenen llums o aparells elèctrics. els conservadors permeten conduir només
sí és per a anar a la sinagoga. per als reformistes i reconstruccionistes,
l'observança és una decisió personal, i cada persona té dret de decidir què és
per a ella "fer feina" i com pot honorar millor el dia de repòs. el
xabbat és considerat la celebració més important del judaisme.
Altres celebracions
són la festa de les cabanes o sukkot, la pentecosta o xavuot, el cap d'any el
dia del penediment o yom kippur i la pasqua o pésah.
També haurem
d´atendre, que molts dels orígens de les festes guarden una relació molt
directa amb els cicles de la natura, i sobretot amb els treballs del camp, i el
pasturatge. Així ens trobem amb que arribat el temps de la primavera, hi ha la
festa dels àzims (hag hammassot), després vindrà la pàsqua (hag pesakh). a
l´estiu arribat el temps de la sega, es celebra la festa de les messes (hag
haqqasir), o la festa de les setmanes (hag xavucot), anomenada en grec
pentecostés. a la tardor, amb la verema s´inicien un conjunt de festes molt
especials, pel seu contingut teològic, dia de l´expiració (iom kipur), la festa
de la recolecció anomenada també delstabernacles (hag sucot).
Cristianisme:
COSTUMS:
El cristià ha de viure la seva vida quotidiana
d'acord amb la moral cristiana i ha de relacionar-se amb freqüència amb Déu
mitjançant la pregària, que pot ser un diàleg personal o basar-se en
fórmules preestablertes, com el Parenostre. En el catolicisme, per
entrar en contacte directe amb la divinitat cal rebre els sagraments, oficiats
per un sacerdot com a intermediari, mentre que el protestantisme, l'únic
intermediari entre Déu i l'home és Jesucrist. El nombre de sagraments varia
segons la branca del cristianisme. Els més acceptats són el baptisme i la
comunió, mentre que el catolicisme reconeix fins a set sagraments.
El cristianisme fomenta la vida en comunitat, per
això estableix una estona d'adoració conjunta, coneguda en el catolicisme com
a missa. La missa pot ser diària però la més important és la
del diumenge i les de festes d'especial rellevància, com
la Pasqua o Nadal. A la missa s'inclouen lectures de la Bíblia,
sermons del sacerdot, el sagrament de l'eucaristia i una estona de trobada
entre els fidels. Cada parròquia pot programar les seves misses, decidint
horaris i part del contingut, però el tema de les lectures i el procés general
ve marcat des de la jerarquia eclesiàstica i el calendari litúrgic.
- 8 de
desembre, la Immaculada: Immaculada vol dir sense pecats. Popularment
coneguda com a la Puríssima. Es celebra que la verge Maria va quedar
embarassada de Jesús sense contacte físic. La verge Immaculada se la
representa amb una corona d’estrelles. És un dia festiu.
- 26 de desembre, Sant Esteve: Sant Esteve és un dia després de Nadal. Sant
Esteve és el primer màrtir (persona que mort per defensar la religió,
Jesús). La primera persona després de Jesús que va morir va ser ell, per
defensar a Jesús. El van matar tirant-li pedres fins que va morir. És un
dia festiu.
- 22 de febrer, dimecres de
Cendra: Dimecres de Cendra és el primer dia de Quaresma. Aquest dia, que
pels catòlics és dia de dejuni i abstinència, es posa la cendra als fidels
que van a Missa. La cendra ha d'estar feta dels rams beneïts
el Diumenge de Rams de l'any anterior i ha de ser imposada en el cap
dels fidels en forma de creu. Símbol de que la vida passa molt ràpid
apareixem de no res i marxem igual. El dimecres de Cendra no és un dia
festiu.
- 26 de febrer, I
diumenge de Quaresma: Aquest dia cau entre el 22 de març i el 25
d’abril, es celebra la resurrecció de Jesús.
- 1 d’abril, diumenge de Rams:
El diumenge de Rams es commemora l'entrada Jesús, i la gent l’esperava amb
palmons, fulles de llor i d’olivera. Va tenir una entrada triomfal.
Diumenge de rams és un dia festiu.
- 8 d’abril, diumenge de
Pasqua: El diumenge de Pasqua es celebra la resurrecció
de Jesucrist tres dies després de morir a la creu. El Diumenge
de lluna plena és el diumenge de Pasqua. El dia de Pasqua és tradició que
el padrí o padrina regali al seu fillol una Monde Pasqua que
tradicionalment es menja a l'endemà, el Dilluns de Pasqua. Diumenge
de Pasqua és un dia festiu.
- 27 de maig, Pentecosta: En el cristianisme, la Pentecosta és una festa
solemne que se celebra el cinquantè dia després de la Pasqua de
Resurrecció, en memòria de la vinguda o baixada de l'Esperit Sant sobre
els apòstols de Jesucrist.
- 10 de juny, Corpus: Aquesta
festa és celebra el seixantè dia desprès del diumenge de Pasqua. S’adora
l’Hòstia consagrada que simbolitza el cos de Jesús. En l’Edat Mitjana es
feien processons on avui dia encara se’n celebra alguna i es decoren els
carrers amb catifes de flors.
- 15 d’agost, Assumpció de la
Mare de Déu: Assumpció de la Mare de Déu és la creença de l'Església
Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al
cel després d'acabar els seus dies en la terra. L'Església
Catòlica celebra aquesta festa en honor de la Mare de
Déu en Orient des del segle VI i en Roma des del segle
VII. Aquest dia és festiu.
NORMES:
Les normes dels cristians serien els 10
manaments i els 7 pecats capitals. Que són:
10 manaments:
- Estimaràs a Déu per
sobre de totes les coses.
- No prendràs el nom de
Déu en va.
- Santificaràs les festes.
- Honraràs el teu pare i
la teva mare.
- No mataràs.
- No faràs acciones
impures.
7 pecats capitals:
- Luxúria
- Gola
- Avarícia
- Accídia
- Ira
- Enveja
- Supèrbia
Budisme:
NORMES:
- Fe i creença en les
Quatre Nobles Veritats.
- No tenir mala
voluntat i rebutjar tot tipus de crueltat, a més de despullar-se de qualsevol
hàbit mundà.
- Cuidar la paraula, de
tal manera, que es diguin coses positives i sanes, com també no mentir.
- Mantenir una conducta o
acció recta de tal manera, que no es faci mal a ningú.
- Portar una manera de
vida recte evitant els treballs immorals o indesitjables.
- Esforçar-se per fer
sempre el correcte, el just, rebutjant tots els pensaments dolents per poder
atreure els pensaments positius i així poder tenir la nostra ment neta.
- Mantenir una recta
atenció, per no descuidar els components de la nostra personalitat. Atenció per
poder detectar, tan bon punt apareixen, els mals pensaments, i així poder
descartar-los abans que es facin més forts, atenció per poder controlar els
nostres sentits o autoconsciència.
- Obtenir una recta
concentració per aconseguir la contemplació veritable i la profunda meditació,
i així posar-se en contacte amb el Nirvana o l'Eternitat.
- Karma: La llei del
Karma, o de la causa i efecte, regeix tant en les dimensions morals com en les
físiques de la vida humana. L'home és esclau del cicle dels resultats de les
seves bones o mals accions.
La vida és un patiment. Aquesta afirmació
va més enllà del simple reconeixement de l'existència del sofriment en la vida
i es refereix més aviat a que l'existència humana és intrínsecament dolorosa,
des del moment en que naixem fins que morim. Més encara, aquest patiment ni tan
sols desapareixeria amb la mort, ja que Buda va incloure en els seus
ensenyaments la idea hindú de que la vida és cíclica, de manera que la mort
simplement precediria a una nova reencarnació. La causa d'aquest patiment
radica en el fet que l'home desconeix la naturalesa de la realitat, producte de
tot això, sent ansietat, té afecció per les coses materials i molta cobdícia.
Aquests defectes provoquen el seu patiment. Es pot posar fi al
patiment si l'home aconsegueix superar la seva ignorància i anar més enllà dels
lligams mundanes.
El
camí per donar fi al patiment és el Camí de les Vuit Etapes, que consisteix a
tenir una adequada visió de les coses, bones intencions, un correcte forma
d'expressió, realitzar bones accions, tenir un correcte manera de vida,
esforçar de forma positiva , tenir bons pensaments i desenvolupar la
contemplació d'una manera adequada. Aquests vuit punts generalment es
divideixen en tres categories que conformen el pilar central del budisme:
moral, saviesa i Samadi o concentració.
- Reencarnació: per mitjà
de la reencarnació o d'un nou naixement els éssers humans recullen les bones o
males conseqüències de les seves obres, dels seus pensaments i paraules en
vinyes precedents determina les circumstàncies de la seva reencarnació.
- Nirvana: La fi de la
vida, que no és una aniquilació del jo. El nirvara és una nova forma de
consciència humana, i també una realitat independent amb dinamisme propi, és
radicalment diferent del món material: el regne etern, la seguretat completa,
el veritable refugi.
- Dharma: és el camí a la
meta del nirvana el dinamisme que dona força i qualitat interiors a la vida.
Buda va parlar del Dharma com d'alguna cosa bonica i amable i va ensenyar que
l'essència de la vida religiosa consisteix en l'amistat, en l'associació, a la
intimidat amb tot el que és bonic i amable. L'amistat amb la bellesa és la
primera condició tant per començar com per a prosseguir per el noble camí dels
vuit passos.
- La primera veritat:
afirma que tot és dolor, que tota existència és sofriment individual, és
miserable i dolorosa. En paraules del propi Buda, tal com van quedar en els
primers escrits: <<. El naixement és sofriment, la vellesa és sofriment,
la malaltia és sofriment, la preocupació, la misèria, la pena, l'angoixa i la
desesperació. No aconseguir el que un desitja és patiment.
- La segona veritat: es
refereix a l'origen del sofriment. Aquest, i de fet tota la existència, tenen
l'origen en el desig i en la ignorància
- La tercera veritat:
tracta de la destrucció del sofriment, que s'ha d'extingir totalment fins a
l'arrel. El propòsit central del budisme és proporcional l'alliberament etern
del sofriment, és a dir l'alliberament del cicle sense fi de la reencarnació i
l'entrada en l'estat benaventurat del nirvana.
- La quarta veritat:
indica el camí per eliminar el sofriment, que es realitza per mitjà del noble
camí dels vuit passos, en què consisteix l'ensenyament fonamental sobre l'estil
budista de vida.
FESTES:
És la festa més important. Es celebra
el naixement, la il·luminació i la mort de Buda. Es commemora durant els dies
de lluna plena del mes de Visakha (maig – juny). El sentit d’aquesta festa és
recordar als fidels, que tots tenen la possibilitat de ser il·luminats com el
Buda. En aquesta festa és costum il·luminar les cases amb fanals, donar almoina
o menjar als monjos, practicar els vuit passos i alliberar als animals
engabiats per simbolitzar la compassió de Buda per tots els éssers vius. En
aquesta festa es mengen plats vegetarians.
ANY NOU HERAVADAT O LOSAR
Es
celebra durant 3 dies. L’any Nou des de la primera lluna plena de gener (China,
Corea i Vietnam) o a l’abril (Laos, Tailandia, Camboya, etc.). Aquest
esdeveniment permet als participants reflexionar sobre el passat i corregir els
errors que han comès. En algunes parts del món, els budistes desfilen amb
imatges del Buda per el carrer. En les cases es menja una sopa especial amb
fideus farcits, que a l’interior anuncien la mort de cada membre de la família.
MAGHA
PUJA O CHOKOR O ASSAMBLEA
CUÁDRUPLE
És
el dia de la lluna plena entre els mesos de febrer i al principi de març. Es
commemora el inici dels aprenentatges del Buda. En aquest dia, van ser ordenats
els deixebles del Buda. És una festa alegre i amb molts colors, que comença amb
una processó dels monjos i acaba amb un pícnic a l’aire lliure.
DIA BODHI O DIA
DE LA IL·LUSTRACIÓ
Es celebra la il·luminació del Buda Gautama el 8 de desembre. Es resa i es
medita sobre els aprenentatges budistes.
Festes budistes
secundàries:
Es
celebra durant els dies de lluna plena i lluna nova. És una tradició que es
remota a la època del Buda, qui meditava durant els dies de festa, qui donava
discursos (Sutras) i compartia amb els altres les seves pràctiques religioses.
Posteriorment, en aquestes dates, els monjos fan el dejuni i realitzen
una cerimònia de confessió i de purificació.
SONGKRAN O
FESTA DE LA PURIFICACIÓ
Festa
tailandesa que dura diversos dies. En el seu transcurs es netegen les cases, es
renta la roba i es perfuma a la gent. La gent es reuneix al voltant dels rius
secs de la calor per rescatar als peixos. En aquell dia s’organitzen jocs
d’aigua. Al Nord de Tailandia es menja el ‘Muang’.
LOY KRATHONG O
FESTA DELS BOLS FLOTANTS
Es
posen bols amb flors i espelmes perquè flotin i s’emportin la mala sort. En
aquesta pràctica també es rendeix homenatge a la santa petjada del Buda. En
algunes regions es menja pa fet amb plàtan.
BAEK NA O
FESTA DEL CONREU
Es celebra la primera il·luminació del Buda als 7
anys. Durant aquesta festa, dos bous blancs tiren d’un alat pintat d’or, seguit
per quatre nenes vestides de blanc que dispersen les llavors d’arròs que porten
en cistells d’or i plata. Aclarim que la gastronomia festiva depèn molt dels
diferents països amb comunitats budistes.
NORMES:
Les Quatre Nobles Veritats són
les normes fonamentals del budisme que va deixar Siddharta
Gautama. Després de la seva il·luminació, el Buda històric va anar al nord de
l'Índia, a trobar els seus antics mestres, els cinc ascetes, que ara serien els
seus primers deixebles, i el primer ensenyament que els va dispensar després
d'abandonar el samsara van
ser les Quatre Nobles Veritats:
1.
Dukkha: tota existència està impregnada de sofriment, de
pena, de frustració davant la caducitat d'un món en constant canvi.
Tot és essencialment fugisser.
2.
Samudaya: l'origen del sofriment es troba en l'afany de viure,
en el desig d'actuació, de plaer, de possessió.
3.
Nirodha: el sofriment se suprimeix aniquilant la set de
viure, de gaudir, d'actuar. L'extirpació radical dels desigs i passions ens
condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.
4.
Noble Camí Òctuple: el
camí que condueix al nirvana és el noble camí dels vuit passos. Qui el segueix
s'apropa a la il·luminació.
Els vuit passos són els següents:
1.
Coneixement
recte de les Quatre Nobles Veritats.
2.
Actitud
recta: allunyar-se d'odis, enveges.
3.
Paraula
recta: no mentir ni parlar inútilment.
4.
Acció
recta: bona conducta moral.
5.
Ocupació
recta: guanyar-se la vida sense mal.
6.
Esforç
recte: fomentar tendències bones.
7.
Pensament
recte: no cedir als desigs.
8. Concentració recta: meditació.
Islam:
COSTUMS:
Un bon musulmà no pot
bufar el menjar i sempre ha de menjar amb la mà dreta. Els ritus de depilacions
de la dona són imprescindibles per eliminar tot signe exterior de naturalesa
salvatge. Per el musulmà el net és el llis i polit, és el civilitzat. L'àrea entre
el melic i els genolls sempre ha de estar coberta.
El profeta anima als
seus seguidors a portar barba, però no els obliga.
FESTES:
Dejuni del ramadà (sawm)
Durant tot el mes de ramadà,
els musulmans realitzen un dejuni diürn (el sawm) de caràcter
purificador i de retrobada dels aspectes essencials de la religió. El dia
comença amb l'oració ritual del matí seguida d'un esmorzar en família i la
recitació d'una fragment de l'Alcorà. Durant cada jornada els musulmans han de
pensar tant com sigui possible en Déu, per mirar d'alliberar-se de les
tendències nocives i del pecat, així com sentir-se solidaris d'aquells que
pateixen gana i sed durant l'any. El dejuni es romp al capvespre i la família
es troba de manera festiva per menjar junts.
Nit del Destí (Làylat
al-Qadr)
Durant aquest mes se celebra igualment
la Nit del Destí (Làylat al-Qadr) en
què, segons la tradició, l'àngel Gabriel va
començar a revelar l'Alcorà a Muhàmmad.
Festa de ruptura del
dejuni (Id al-Fitr)
La darrera nit del ramadà, amb la fi
definitiva del sawm, s'inicien grans festivitats que duren fins a
tres dies; és l'Id al-Fitr, la festa de ruptura del dejuni. En
aquesta ocasió és costum d'intercanviar regals entre família i amics i que els
nens rebin llaminadures. Sovint es coneix aquesta festa com a "festa
petita" en relació a l'Id al-Ad·ha, o festa del sacrifici, que té lloc uns
70 dies més tard, durant el mes de dhu-l-hijja.
Pelegrinatge (hajj)
Pels musulmans és obligatori (sempre
que se'n tingui la possibilitat) d'efectuar un cop a la vida un pelegrinatge a
la Meca (hajj), per tal de
visitar certs indrets sants i efectuar-hi una sèrie de rituals.
Festa del Sacrifici (Id
al-Ad·ha)
L'Id al-Ad·ha ("Festa
del Sacrifici") o Id al-Kabir ("Festa Gran") té lloc el dia 10
de dhu-l-hijja,
aproximadament 70 dies després de l'Id al-Fitr, i coincideix amb la fi del
pelegrinatge obligatori. Se celebra per commemorar l'episodi alcorànic (i
bíblic) en què el profeta Abrahamva intentar sacrificar el seu fill Ismael com
a prova de la seva lleialtat envers Déu. Com que Abraham va acabar per
sacrificar un animal, durant aquesta festa els musulmans també ho fan
(generalment es tracta d'una vaca o un xai). La carn de l'animal es divideix en
tres parts iguals: per la família que l'ha sacrificat, pels seus parents pobres
i pels necessitats, independentment de la seva religió, raça o nacionalitat.
Les festivitats duren quatre dies.
Aixura
L'Aixura se
celebra el dia 10 de muhàrram i té diferents significats segons els diversos
corrents islàmics. Pels xiïtes té molta importància i és tracta d'una
commemoració de la batalla de Karbala, que tingué lloc l'any 680 en el que avui és
l'Iraq,
i on va ser assassinat Al-Hussayn ibn Alí. Els rituals d'aquesta
commemoració consisteixen en efectuar reconstitucions històriques públiques,
seguicis fúnebres de dol i fins i tot d'autoflagelació. Pels sunnites, en
canvi, és un dia d'alegria i gratitud on es practica un dejuni voluntari en
record de l'ajuda que Déu dugué a Moisès durant
la fugida d'Egipte.
Nit del Viatge i
l'Ascensió (Làylat al-Miraj)
En el "Viatge Nocturn" (Isra i Miraj), citat en la
primera aleia de
la sura XVII,
és un episodi miraculós segons el qual, en una nit, l'arcàngel Gabriel va acompanyar Muhàmmad
des de Medina fins
la llunyana mesquita d'Al-Aqsa de Jerusalem i
seguidament al Cel. Aquest esdeveniment es celebra el 27 del
mes de ràjab en
una festivitat anomenada Làylat al-Miraj ("Nit
de l'Ascensió").
Nit del Perdó (Làylat
al-Barat)
La "Nit del Perdó" (Làylat al-Barat) cau
en la nit del 14 al 15 del mes de xaban. Certs musulmans
consideren aquesta nit com un moment en què rebran la divina misericòrdia i
benediccions especials, per això la passen llegint l'Alcorà i realitzant
pregàries. Tot i així, hi ha diferents punts de vista sobre el seu significat
segons els diversos corrents. També se l'anomena "Nit de
l'emancipació" o "Nit de la Fortuna". A l'Iran i l'Índia la
festa es coneix com Xab-i-Barat.
Aniversari del Profeta (màwlid
an-Nabí)
El màwlid an-Nabí ("aniversari del
Profeta") s'escau el dia 12 del mes de rabí al-àwwal i celebra el naixement
de Muhàmmad,
el fundador de l'islam. Sovint es celebra il·luminant les mesquites i la gent
es reuneix per rememorar les històries i llegendes de la vida del Profeta.
Alguns musulmans consideren aquesta celebració com una innovació no ortodoxa (bida) ja que pot afavorir la
deïficació (prohibida) de Muhàmmad.
Cap d'any islàmic (ras
as-sana)
El dia u del primer mes del calendari
islàmic, muhàrram, certs musulmans celebren el cap d'any (Ras as-Sana),
aprofitant per recordar l'episodi de l'hègira,
quan Muhàmmad va refugiar-se a Medina i va fundar-hi la comunitat de creients (Umma). No es tracta, però,
d'una festa religiosa i certs corrents en condemnen la pràctica.
NORMES:
La professió de fe (xahada)
La xahada és
una fórmula que proclama: "No hi
ha cap divinitat tret de Déu, i Muhàmmad és el profeta de Déu".
Pronunciar-la és una acte de fe molt important, ja que a través seu el fidel
adhereix al principi essencial de l'islam: el de la unitat i la unicitat de Déu
(tawhid).
Aquesta frase acompanya els creients en els principals moments de la vida i,
per esdevenir musulmà, només cal recitar-la amb sinceritat davant de testimonis
sense cap altre ritus d'iniciació.
La pregària ritual (salat)
L'islam considera indispensable la comunió amb Déu que
proporciona la pregària. Aquesta condiciona la vida diària dels musulmans
practicants: s'efectua cinc cops al dia, a hores preestablertes i en direcció
a la Meca.
Una sola pregària, la del migdia del divendres, ha de ser feta en comú i a
la mesquita.
L'almoina (zakat)
L'almoina reglamentada i obligatòria (zakat) estipula que els musulmans han
d'aportar cada any una certa part del seu capital per tal d'ajudar els pobres i
la comunitat. Les finalitats d'aquesta almoina són, segons la doctrina
musulmana, limitar l'acumulació de riqueses, purificar l'ànima de l'avarícia i
la cobdícia, ajudar els pobres i necessitats, participar a l'esperit de
comunitat i contribuir a les obres d'utilitat pública com escoles o hospitals.
El dejuni durant el mes de ramadà (sawm)
El ramadà és
el novè mes del calendari lunar i és quan, segons la tradició, començà la
revelació de l'Alcorà. Durant tota la durada d'aquest mes sagrat es realitza
el sawm,
l'"abstinència", com a exercici espiritual d'introspecció i de
comunió entre tots els musulmans. Com que s'efectua des de la sortida fins a la
posta de sol, aquesta pràctica modifica sensiblement la vida dels musulmans
mentre dura: el treball diürn se'n veu afectat i es viu més de nit, quan la
gent se sol reunir per compartir la ruptura del dejuni.
El Pelegrinatge (hajj)
El cinquè pilar bàsic de la fe islàmica és la visita
dels llocs sants de la Meca, on s'hi acompleixen diversos rituals. Aquesta
visita s'ha de portar a terme almenys un cop a la vida, però és només
preceptiva per a aquells fidels capacitats que disposin de mitjans per a
poder-la efectuar.
Anomenada gran
pelegrinatge o hajj,
es realitza durant el darrer mes del calendari musulmà, dhu-l-hijja,
i implica la visita combinada dels llocs sants de la Meca i del seu terme
sagrat (al-balad al-haram).
