DIVINITATS PRINCIPALS I JERARQUIA

Hinduisme:

DIVINITATS PRINCIPALS:

Parlar de qui és Déu a l’Hinduisme es fa difícil. L’absolut o realitat suprema és anomenat “Brahman”. Però no podem pas pensar en el Brahman com si es tractés d’un déu personal. El Brahman, és l’origen de tot el que existeix, és allò que impregna tots els éssers i totes les coses. L’Hinduisme és una forma de panteisme.

Els hindús veneren també una multitud de déus. Aquests cultes a diversos déus i deesses són maneres d’acostar-se a l’únic absolut, el Brahman.

Les divinitats principals de l'hinduisme:

• Agni: la força vital de la Natura. El déu del foc i del sacrifici.
• Indra: el déu del cel i el déu de la guerra.
• Varuna: el defensor de l’ordre còsmic, amb poder per a castigar i premiar.
• Brahma: el crador: el senyor de totes les criatures. Està per sobre i més enllà de tot culte, i quasi no es troben temples dedicats a ell.
• Visnú: el preservador: el que controla el destí humà. Actua molt proper a la humanitat en les seves deu encarnacions (avatara). En general, és amable.
• Siva: el destructor: l’origen del bé i del mal. Destructor de la vida, però també el que fa renéixer la nova vida.
• Sarasvati: dona de Brahma, deessa del coneixement, de la ciència i de la veritat.
• Laksmi: dona de visnú, deessa de la sort i de la bellesa.
• Kali: Durga: dona de Siva, la “gran mare”, símbol del judici i de la mort.

                                                      

Judaisme:

DIVINITATS PRINCIPALS:

Aquests són els punts principals de la doctrina jueva:

• Déu és únic: el judaisme està basat en un monoteisme estricte, en la creença en un déu, el creador etern de l'univers i la font de la moralitat.
• Déu es omnipotent i omniscient.
• Déu no té cos, i és etern.
• Només a déu s'ha de pregar. Qualsevol doctrina que proposi un intermediari entre l'home i déu és herètica.
• La bíblia hebrea, i les creences descrites a la misnà i  la talmud, són producte de la revelació divina.
• Les paraules dels profetes son veritables.
• Moisès és el profeta més important.
• La Torà (els cinc llibres de moisès) és el text principal del judaisme.
• Déu recompensarà als que obeeixen els seus manaments, i castigarà als que els violen.
• Déu va escollir al poble jueu per a establir un pacte únic amb ell.
• Hi haurà messies una era messiànica. tot i això el messies no és un ésser diví, sinó un alliberador polític. per a algunes denominacions jueves, no hi haurà un messies. l'era messiànica és un ideal al què hem d'aspirar.
• L'ànima és pura al naixement. els nens neixen amb un yétser ha-tov, una tendència per a fer el bé, i un yétser ha-ra, una tendència per a fer el mal. aleshores, els humans tenen la lliure voluntat per a escollir el camí.
• Les persones poden realitzar propiciació pels pecats per mitjà de l'oració, el penediment i de la tsedaqà (donar a la caritat i als pobres).

JERARQUIA:

A diferència d'altres Faccions, l'edat és un factor determinat dins de la jerarquia entre els jutges. Per prometedor que sigui un Caçador jove, s'esperarà d'ell un respecte màxim a un més ancià. Els jutges solen donar gran llibertat d'acció a cada Caçador, ja que consideren que Déu és el jutge màxim i qui controla en realitat cada acte. Tanmateix, les destincions jeràrquiques atorguen uns privilegis a uns Caçadors davant d'altres. Per als jutges la idea de la violència resulta gairebé repugnant.

Cristianisme:

DIVINITATS PRINCIPALS:

Els cristians creuen en un sol Déu que és Pare, Fill i Esperit. Són els seguidors de Jesús, el Fill de Déu, que es va fer home, va néixer i va sacrificar-se pels homes. Segons els cristianisme a Déu el podem trobar a qualsevol lloc.

JERARQUIA:

La jerarquia cristiana segueix un ordre representatiu: El Papa, que és el màxim representant del cristianisme. El Cardenal que és encarregat de llegir ajudar i substituir el papa. L’Arquebisbe és un membre pretereixen a l’ordre episcopal cristià, però que gaudeix de un estatus superior al de els "simples" bisbes. El Bisbe és un sacerdot que rep el sagrament de l’ordre sacerdotal en el seu grau màxim. El Canònic és utilitzat per els teòlegs i els especialistes en Dret canònic per referir-se a les vies internes de la Iglesia Catòlica, la Ortodoxa i la Anglicana aprovades per les jerarquies. El Vicari, que és  l’eclesiàstic que assisteix un superior en les seves funcions i que el substitueix en cas d’absència. I finalment el Pare, que és l’encarregat de portat les misses.

Budisme:

DIVINITATS PRINCIPALS:

Dalai Lama, és el líder espiritual i temporal de sis milions de tibetans. Va néixer el 6 de Juliol de 1935 a una petita vila camperola, i als dos anys fou reconegut d´acord a la tradició del seu país- com la reencarnació de l´anterior Lama, i per tant l´encarnació d´Avalokitesvara, el Buda de la Compassió. Buda, va ser un príncep indi que va renunciar a la seva vida de príncep per  alliberar-se del cicle etern de naixement, mort i renaixement.  Siddharta rep el nom del Buda, però no va ser el primer ni el últim en obtenir aquest apel·latiu. Buda no es considerat déu ni un ser sobrenatural sinó un home que havia descobert la resposta als dilemes més profunds de l´existència humana. Siddharta va néixer en l´any 566 a.C. i va morir a l´edat de 80 anys en el 486 a.C., va néixer en Lumbini actualment el sud de Nepal, en la sina d´un clam indi, els Sakya. La tradició diu que va ser educat en el palau del seu pare, el rei Shuddhidana, es va casar amb una princesa Yasodhara qui l'hi va dur un fill, Rahula. Quan va complir 30 anys, va començar a sentir curiositat per la vida fora de palau ja que no hi havia sortit mai. Quan va presenciar tres visions que l’hi van donar peu a adonar-se del que veritablement succeïa, el patiment humà. Una persona de edat avançada, un home malalt i un mort. En el seu transcurs fora del palau va tenir la seva quarta visió i va prometre seguir el seu exemple i trobar la alliberació d´aquest sofriment. El seu pare li va intentar impedir, però ell va seguir endavant. Va renunciar a la seva identitat de princep per viure la vida com un vagabund. Aquest esdeveniment es conegut com Pravrajya (la partida). El primer any va practicar un dejuni i una penitencia tan severa que quasi acaba provocant- li la mort. Es va seure a l´ombra d’un arbre amb el fi de fer l´últim i enèrgic esforç per aconseguir la alliberació. Va ser assaltat per un deu malèfic Mara però va resistir les temptacions i durant la nit final de meditació va obtenir la il·luminació del Dharma (Veritat, llei) de l´existència humana. A partir d´aquest moment es va convertir en un autentic Buda (el que ha despertat). Buda va dedicar els 45 anys restants de la seva vida en recorre el nord de l´India predicant el Dharma i estenent els límits de la comunitat. Es va dir també que va anar al cel per a ensenyar el Dharma a la seva difunta mare. Finalment a la ciutat de Kusinagara va pronunciar el seu últim discurs davant del seus deixebles, es va acostar entre dos arbres i va morir, en termes budistes va arribar el seu (Nirvana final) per a no tornar a renéixer mai més.

El pensament budista no té per objecte la veneració d'una persona humana o divina. Buda no és un déu, ni un mediador enviat per Déu, no pot actuar com a salvador o redemptor d'altres. La doctrina revelada per Buda va ser transmesa inicialment per via oral, acuradament memoritzada, i només molt després va ser posada per escrit.

  

Islam:

DIVINITATS PRINCIPALS:

La paraula islam significa submissió, obediència total a Al·là, que vol dir Déu. Al·là no és humà per tan, no creuen amb un fill de Déu. Musulmà vol dir ser seguidor de Mahoma.